Cada any, un grup de dones es reuneixen per pensar les crítiques del poble i del món amb l'ajuda d'alguns artistes locals.
Al terrat de casa Maruja, s'enjunten i es fan els nanos amb un esquelet de tubs de cartró i un pijama ple de draps.
A casa Tere es fan els diàlegs i la xocolata (eixa que quan érem xicotes/es tastàvem el mateix dia dels nanos).
Amparo, fa menys temps que hi participa d'aquesta festa però està igual d'emocionada que les altres dues que són més veteranes.
A classe, entre tots, hem col·laborat per construir un nano i elles ens han donat bons trucs per fer-los fàcilment. Ara només ens queda posar en pràctica la seua saviesa. Ha sigut una gran experiència.
Moltes gràcies a les tres per haver vingut i sobretot per conservar aquesta tradició tan bonica del nostre poble!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada