Avui els meus ulls han vist art. He aprés que
Moisés Gil representa en les seues obres sentiments. Aquelles obres
m'han despertat la inquietud, he vist que tenen diàleg i que tenen
futur. Quan he entrat a la cova d'art on treballa Moisés, he sentit
que l'art es treball, es mira des d'un punt de vista creatiu
(imaginació).
Seguidament he anat al Palau, he mirat i remirat
aquelles boles per veure si eren de pedra, les feien servir per a les
sarbatanes. Al pujar dalt, he estat rodejada de més de 25
escultures, era com si fóra una professional d'art, opinant i mirant
d'un costat a l'altre què em deia aquella escultura. Un poc més a
dalt hi ha un quadre que m'ha transmès tristesa per veure a aquells
xiquets i xiquetes que moren cada dia a Turquia.
A l'acabar la visita pel Palau, hem anat a casa
de Norma i Luís, feia olor a encens i quan ha posat música es
sentia tranquil·litat. Norma i Luís treballen diferents materials.
Ens acomiadem amb una foto per a recordar els moments.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada