La setmana passada Mª Àngels, la directora del centre, ens va donar la notícia; anava a vindre una xiqueta nova a la classe i ens vam posar molt contents. Ens vam posar en el seu lloc i vam pensar com ens sentiríem si fórem nosaltres qui arribàvem de nou. Al nostre pensament ens acudien aparaules com por, estranyesa, preocupació, nerviosisme... totes eren negatives i havíem de fer alguna cosa per canviar-les per altres més positives així que, junts, com ho fem tot a la nostra classe, vam pensar què fer per fer sentir a la nostra companya un poc millor. I vam tindre moltes idees...
Hui hem conegut a Imane i teníem raó, estava molt preocupada; ella no ens coneixia, venia de Catalunya i parlava la mateixa llengua però amb altre accent, li costava un poc entendre'ns però li hem fet una benvinguda molt especial. Primer, ens hem posat en cercle i hem anat presentant-nos dient el nom i explicant alguna cosa que ens agrada fer. Ella, ens ha escoltat atentament i poc a poc ha anat prenent confiança. Ho hem fet amb una pilota que anàvem passant-nos i després, ha sigut ella qui ens ha fet preguntes per conéixer-nos millor. El moment més bonic ha sigut quan li hem regalat "les nostres paraules", un mural que hem fet amb un dibuix superxulo de Marc Torró i tots els nostres desitjos per a ella. En el moment que ho ha rebut, ha dibuixat un gran somriure que esperem no esborre mai. Nosaltres farem tot el possible per a que es senta com a casa seva i intentarem ajudar-la sempre que puguem.
Benvinguda Imane!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada